dijous, d’agost 28

Standards revisited (1989)


És una cançó que m’acompanya des de diferents escenaris. Per exemple, érem al bar que en Jesús dels Tranquils havia muntat en uns soterranis de Lleida –¿o era els seu cunyat, aquell que ens subvencionava els Tranquils a canvi de feines de paleta al seu terreny?– i els primers compassos em van fer pensar en Chick Corea, i en Bernat me’n va fer burla.

Alguna cosa així.

I també el videoclip que en aquella època prodigaven en espais televisius com el que dirigia en Mikimoto, o en un programa nocturn que es deia Hidrogen –si és que el 89 ja el feien, que potser no– i entre programa i programa si sobrava temps, com allò dels “minuts musicals”. Videoclips que miràvem els vespres a Sant Pere, en acabat de sopar, quan en Josep-Esteve ja era a dormir.

Més o menys.

Bé, estem parlant d’un estàndard dels anys 30 (Eddie Cantor), enregistrat per la Nina Simone el 1958, i reeditat per al rellançament –de curtíssima volada– de la Nina l’any 1987, gràcies a Channel No. 5, que el va agafar com a música dels seus anuncis.

I allà em va pillar pel mig el My baby just cares for me, entre Lleida i Sant Pere Pescador, entre la novetat dels videoclips i les reviscolades periòdiques dels estàndards de jazz. Repassos de lliçons passades. Tant que teníem per aprendre.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada