Aquell any mon germà es va comprar el tocadiscos. I el primer disc que va comprar va ser el Minute by minute dels Doobie Brothers, publicat feia uns mesos. En aquell LP, que vam escoltar unes quatre vegades cada dia durant setmanes i setmanes, destacava la cançó «What a fool believes» que, potser per ser comercialota, vam aprendre de seguida, i a mi encara em ve, juntament amb «Listen to the music» o «Long train running».
Mentre corejàvem «But what a fool believes he sees / No wise man has the power to reason away» que no acabàvem d’entendre (per culpa d’aquest away), no teníem ni idea que el grup estava a punt de dissoldre’s. No es pot dir que estiguéssim al cas de les novetats íntimes dels grups que ens agradaven. Passava semblantment amb el porro enorme que formava part de les imatges de la carpeta del disc.
Un any de grans canvis, triangulant Astorga, Lleida i Blanes, amb els Doobie Bros esforçant-se a posar-hi la banda sonora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada