Siguem sincers. Vaig llegir que havia estat un dels millors àlbums del 2013. I vaig fer per escoltar-lo (primer a l’ordinador, fent el xafarder; i després al cotxe, ja convençut).
Arctic Monkeys era un nom que sonava però no
crec que en tingués referents anteriors. Després va resultar que eren de
Sheffield, on la Ginesta va passar un any, el mateix que ells componien i
enregistraven l’àlbum. Casualitat número 1.
Al mateix temps en Cristian i la Sara es
compraven un gos i de nom li posaven Àrtic. Molt mono, el gos. Tampoc no estava
previst –ni el nom ni la de vegades que em faria càrrec de la bèstia en
absència dels amos. Casualitat número 2.
Passo de buscar més casualitats que potser les
trobaria, però encara serien més espúries.
L’àlbum AM començava amb un tema Do I Wanna
Know? que el vaig trobar trencador. L’àlbum tenia altres temes interessants,
però em quedo amb aquest, entre altres coses perquè és el primer que sona en
posar el CD i ja em prepara per a les altres cançons del disc. La veu de l’Alex
Turner hi queda de primera, dient allò de That the nights were mainly made for saying things that you can't say tomorrow day.
I la música que esquiva la veu per reprendre-la a la frase següent, o a l’altra.
¿Una altra cançó d’amor? Doncs, sí. ¿I què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada