Els concerts es van enregistrar al juny del 77, dos mesos abans que l’Elvis morís, l’endemà de la Mare de Déu d’Agost. Per tant l’emissió televisiva tenia una bona càrrega de morbo, i un servidor que no era pas un fan declarat, sí que va enregistrar amb el seu radiocasset el programa que, per cert, van repetir un parell de cops. I l’enregistrament el devia sentir una bona colla de cops, durant un temps, i després devia deixar d’escoltar-lo, potser ja per sempre més.
S’hi veia l’Elvis suant la cansalada, portant la seva jaqueta DEA (Drug Enforcement Administration) preferida. Suposo que no era pas el millor Elvis però els assistents al concert no tenien cap dubte que era «the king». Acabava de publicar el seu vint-i-quatrè àlbum d’estudi, The Moody Blue.
No sé si deu ser la seva cançó més coneguda, però a mi és la primera que em ve al cap. Em refereixo a Jailhouse Rock, una cançó que havia publicat el setembre de 1957, juntament amb la pel·lícula del mateix títol i protagonitzada pel mateix Elvis. Per la temàtica, i també pel protagonista, potser ho he acabat relacionant amb l’any de servei militar o potser amb la situació d’ara mateix al meu país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada