Bones lliçons (1980)

En aquella època jo era a Blanes, treballant davant de sa Palomera, i vivint a Sant Genís de Palafolls. Ens vèiem molt sovint amb l’Annabel, en un lloc o en l’altre, o directament a Tossa. A cadascun dels llocs, comandava la música. En guardo un devessall de records, tots amb la seva banda sonora.

El cas és que em va caure un regal en forma de disc. Dono per fet que devia ser per sant Josep, que jo no celebro però que tant li fa si és per rebre un regal; o potser per Nadal; totalment descartat l’aniversari (el primer any encara no havia arribat a Blanes, el segon any ja no hi era).

En el regal va influir en Miquel, parella de l’Aïda, i fanàtic dels Crosby, Stills, Nash and Young. El disc era d’ells i portava per títol Déjà Vu. No era pas una novetat. Havia aparegut el 1970 i me’l regalava deu anys més tard. Havia estat reeditat el 1977 i és possible que sigui aquesta versió, la que tinc, ja que la portada, en comptes de ser en blanc i negre, té una coloració vermellosa, entre sèpia i cuir. Un àlbum absolutament d'estudi.

En aquest disc era el primer cop que es manifestaven com a quartet, però de fet, en Neil Young només intervé en tres cançons (les seves).

Es fa realment difícil triar-ne només una, com a mostra. Però sempre acabo decantant-me per Graham Nash. A l’àlbum hi ha dos temes seus, impagables tot i que molt breus: Our House i Teach Your Children. Em decanto per la segona ja que tot just portava uns pocs mesos fent de mestre. Un temps, una gent, una música, un aquell que era jo llavors.