1982 – El disc era del 76 però va trigar un temps a fer el camí necessari fins a les meves mans. El camí passava per Chick Corea i per Return to Forever. L’Al Di Meola n’havia estat guitarrista. Per l’època que jo el vaig abastar es dedicava a fer concerts multitudinaris amb Paco de Lucía i amb John McLaughlin, però aquesta via no m’interessava. No crec haver escoltat cap disc d’aquelles sessions ni haver-me empassat cap enregistrament en una època en què van sovintejar per la televisió. M’agradava molt més la seva feina a Return to Forever o les barreges amb rock que feia en el disc Land of the Midnight Sun. Fusió extrema. A la meva vida també es produïa una curiosa fusió entre Tossa, Sant Miquel de Fluvià i Puigcerdà.
Pel que fa al disc i a l'intèrpret, doncs això, virtuosisme excessiu, sens dubte, una mica fatu, balmat, exhibicionista, efectista, el que vulgueu.
Em va agradar tant que vaig buscar un altre disc de la mateixa fornada: Elegant Gipsy. Potser me’l vaig escoltar tres vegades, una mica per obligació, per amortitzar els diners i l’esforç. Elegant Gipsy no m’entrava, tot i la vaselina que vessava. Sempre quedava al darrere de The Wizard o del Golden Down o del que us he posat, el tema que interpreta a duet amb en Corea i composat per aquest darrer: Short Tales of the Black Forest. Quan un veu títols d'aquest sospita que han dedicat més temps a buscar el títol que a composar i assajar la cançó. Estic segur, però, que aquest no és el cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada