1971 – Devia ser llavors –l’any abans del que explico– que em van comprar el casset. La meva primera maquinària musical. M’havia acompanyat la mare fins la botiga del Círculo de Lectores i n’havíem sortit amb l’aparell König i una cinta. (Jo em pensava que era una de Cat Stevens, però comprovo que l’aparició dels seus Greatest Hits és del 1975, amb la qual cosa resulta que és impossible que fos aquesta, tot i que hauria posat la mà al foc…).
I amb l’aparell em situo a les migdiades d’estiu. La migdiada era la pausa entre la granja al matí i la collita de fruita a la tarda, per tornar a la granja al vespre. Amb l’aparell a la meva disposició, intentant enregistrar el que passaven per la ràdio, esborrant el que no m’agradava i estant alerta per prémer el botó al primer indici de música que volia capturar.
L’estiu del 1971 vaig quedar marcat per la cançó que us acompanyo. Vibrava amb els baixos –no malinterpreteu– i fins amb la veu ambígua i panteixant d’en Marc Bolan. No sabia què deia la cançó, però m’era ben igual. No estava al cas del Glam Rock ni de cap tipus de moguda local o internacional. Simplement m’agradava. M’agradava més que agradar-me. I al garatge de la torre, cantava el que no entenia, i saltava i ballava sense haver vist cap altre ball que els pasdobles i valsets de les festes majors dels Alamús. Encara ara hi tornaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada