1983 – L’any m’agafava treballant i vivint a Sant Miquel de Fluvià. A casa d’en Pep tenia el meu refugi vital. També el refugi musical. En una visita de l’Anna, amiga d’en Pep, parlant de músiques, va demanar si teníem el Déjà Vu dels CSN&Y.
Doncs sí que el tenia. Era un disc que m’havia regalat en Miquel de Tossa. Me l’havia regalat quan jo encara vivia a Blanes o a Sant Genís de Palafolls. Ell, en Miquel, n’era seguidor obsessiu; fan, que se’n deia. El disc l’havia sentit milers de cops, aquell any i els següents, i m’havia donat peu a continuar trobant materials del Stephen Stills, d’en Neil Young i, sobretot, d’en Graham Nash. Recordo haver convençut en Bernat perquè aconseguís Harvest (Young) i Wild Tales (Nash), dels quals potser també hagi de parlar en algun moment, i que us recomano vivament. Era un disc que havia quedat connectat per sempre més a l’etapa de Tossa.
I aquell vespre el vaig com redescobrir, reassaborir en el moment que les papil·les gustatives eren a punt, i jo no ho sabia. L’atzar, com sempre, i aquell cop personificada en l’Anna, va decidir tornar a connectar la persona amb la cançó.
Un vespre de primavera del 83 a la cuina-menjador de can Pep. És probable que cap altra de les persones presents ho recordi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada