dijous, de març 12

Dubtant de si queda temps (1990)



Canvi de dècada i en Lou Reed proclamant que ja no quedava temps. New York tornava a ser un disc d’una peça. I d’entre les peces de la peça deixeu-me quedar amb un rock sense gaires estilismes ni concessions. Ni en el text ni en la tonada. Rock d'una peça. Si ja no hi ha temps, doncs caldrà fer alguna cosa. És un tema recurrent. En un dels recitals del col•lectiu Veus de fa dos anys proposava una versió lliure al català de la cançó.
Lou Reed sempre m’ha agradat molt, tot i que no sempre m’ha convençut. Recordo que l’Hugo –professor d’anglès– me’l recomanava perquè pronunciava correctament i perquè feia bons textos. A hores d’ara encara crec que l’Hugo tenia tota la raó.
Aquell 1990 era el segon any que un servidor oficiava de mestre d’anglès entre els alumnes de la ZER. Ara bé, mai no vaig usar la cançó per a les classes. Potser els hagués agradat, als meus alumnes, com a mi, però un sempre ha pecat d’excés de cautela. Coses que no es curen amb l’edat, ni els gustos musicals ni les tendències a la discreció.
No sé si en Josep-Esteve o la Ginesta la devien sentir des dels seus respectius bressols. Pobrets.

2 comentaris:

  1. Pobrets??
    No recordo si la sentia o no, però, en tot cas, perquè hauria de ser més educatiu escoltar les músiques del Super3 abans que en Lou Reed?
    A part de la mitiquíssima "walk on the wild side", i algunes altres poques excepcions, no conec masses cançons d'aquest bon home.. em sembla que és una mica massa "aturat" pel meu gust. :)
    Un petó!

    ResponElimina
  2. Diria que en aquella època m'agradava d'escoltar la música a tot volum a l'habitació sense llits del pis de dalt. Vosaltres teníeu el bressol a la cambra del costat. Espero que tingués la precaució d'assegurar-me que quan la posava a tota bufa vosaltres fóssiu al menjador escoltant les cançons del Súper 3. Cada música al seu temps. Teníeu sort del Súper3. Si sabéssiu el que escoltava jo a la vostra edat!
    Ja que dius que el senyor Lou Reed és massa aturat, et diré que allà pels anys 70 jo n'escoltava un disc que es deia "Rock and roll animal". No sé si el trobaries prou aturat.
    Un petó.

    ResponElimina