El disc es va enregistrar l'agost del 72, es va publicar a finals d'any i el vaig estar escoltant el que quedava de dècada. Em refereixo al Made in Japan, dels Deep Purple. Era un disc amb set cançons i la que us poso és la més curta. No és la millor, però és la que obria el concert. No hi pots entrar bé si no obres la porta. I aquesta cançó n'és la porta. Estem parlant del Highway Star.
Diu la llegenda del grup que la cançó se la van treure de la patilla en una entrevista. En un viatge en autobús, el 71, els demanaven com composaven, i en Ritchie Blackmore va improvisar unes esgarrapades de guitarra en sol, mentre l'Ian Gillan hi afegia uns versets també improvisats. Va quedar bé, i només van haver d'anar polint. Durant un temps era la cançó d'obertura dels concerts, i després passà a ser una de les dels bisos.
A més de la lletra que diu que és l'estrella de la carretera perquè té un supercotxe i una superxicota i que està clar que no té competidor, ai las, cal destacar-hi el solo de guitarra d'en Ritchie i el solo de teclat (diuen que inspirat en Bach) de l'incombustible Jon Lord.
Ara bé, el tema és només el començament. Jo, de vosaltres, no em perdria la continuació, potser en les dosis que la vostra resistència al hard rock us recomani. Us he citat l'Ian, en Ritchie i en Jon. L'equip, en aquell moment, es completava amb el baixista Roger Glover i el bateria Ian Paice. Una màquina amb tots els èmbols ajustats. Els crits de fons els suposo nipons, però no m'estranyaria que n'hagués algun de meu, virtual, extemporani, no sé com, però tampoc m'estranyaria.
Us l'he col·locat el 75, simplement perquè dono per fet que és el moment de la meva eclosió dels Deep Purple. De fet en aquella època ja tenia supercotxe (un 127), superxicota (vam durar fins després de la mili) i dies de boira extrema com per trencar la velocitat de la llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada