L’any 2000 va ser any de traspassos. Sí, ja sé que precisament no va ser oficialment any de traspàs tot i ser múltiple de 4, però musicalment i tecnològicament van produir-s’hi canvis radicals.
Aquell any vaig fer un màster de 500 hores a Barcelona. Això vol dir desplaçaments a manta, hores i hores setmanals de viatge. En el cotxe encara hi havia el radiocasset, que tenia les hores comptades. I com si es tractés d’un pacte tecnològic, vaig fer un dispendi en cintes netejadores, i vaig recollir els centenars (i centenars) de cintes que havia emmagatzemat en anys i anys d’enregistraments i tràfecs i intercanvis. A cada viatge m’emportava unes quantes cintes, no ben bé a l’atzar, i solia dedicar el viatge d’anada a un disc. Si no se sentia bé, a la bossa d’escombraries, cinta netejadora, i una altra cinta a veure què. Si se sentia amb un mínim de condicions feia el viatge d’anada sencer. Si era molt bona, a vegades també feia el viatge de tornada. I d’allà passava a una capsa on, una dècada després, encara hi deu ser.
¿Què vol dir això? Doncs un any pràcticament dedicat a la revisió de fonts musicals, algunes de seques, altres de tèrboles, altres de sorprenentment fresques. I al mateix temps un adéu a un format que per mi va desaparèixer aquell any després de molt de temps de fidelitats: la cinta de casset.
¿I què us poso per a il•lustrar aquest tastaollisme de músiques, estils i èpoques? Com que fa poc vaig tornar a sentir el disc d’en David Bowie, Station to Station, m’ha semblat que hi anava bé.
Pel títol: Station to Station, pel que insinua de nomadisme, de desplaçament, de velocitat, de canvi.
Per les circumstàncies: el mateix Bowie reconeix que anava tan volat en aquella època que pràcticament no recorda ni la composició ni l’enregistrament dels temes, com si el disc no fos seu. Deixem-ho en mareig emocional.
Per qüestions personals: perquè és un disc que havia estat descobert anys abans, en una situació personal important que no ve al cas de detallar.
Per la música: perquè és bona.
¿Pugeu al tren?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada