Massa vegades la pau (1974)

L’any 64 jo tenia 7-8 anys i recordo haver vist el rètol dels XXV Años de Paz. Però jo no me n’assabentava gaire. L’any 67 ja tenia 10-11 anys i en Raimon va fer una cançó titulada Sobre la pau. La dedicava a un tal Ernesto Guevara. Al mateix temps naixia al País Basc un grup activitsta anomenat ETA. Però jo no me n’assabentava gaire. L’any 73 ja tenia 16-17 anys. O sigui, en tenia 16 quan van nomenar en Carrero Blanco president del govern, i ja tenia els 17 quan, aquell mateix any, va volar pels aires impulsat per una bomba d’ETA. Jo crec que ja començava a assabentar-me d’alguna cosa, potser no gaire, tot i que ja començava a ser hora. Ja era hora de lligar els XXV Años de Paz, el Che, en Raimon, l’ETA, en Carrero Blanco, en Francisco Franco, la pau i un modest i càndid servidor.
L’any 1974 –un any abans de la mort d'en Franco– vaig adquirir el meu primer disc d’en Raimon, Campus de Bellaterra. Allà també hi havia una versió de la cançó que més m’ha agradat del cantant de Xàtiva. És, com ja sabeu, Sobre la pau. També una de les seves millors lletres, segons ma opinió.
Reconec que mai no he estat fan rabiós d’en Raimon ni de la seva manera de cantar ni d’interpretar. Així i tot hi ha hagut moments col·lectius –i alguns he tingut la sort de ser-hi– que ningú altre ha encertat a dir-los, a cantar-los, a interpretar-los millor. Que no s'hagués pogut fer altrament. Tota una història que cadascú ha menat com ha pogut però que encara no s’ha revisat col·lectivament. Potser també comença a ser hora.