Hi ha una llista inacabable d’anècdotes compartides amb els antics veïns de la Torre que es podrien resumir i il·lustrar amb una cançó. ¿Una cançó? Alerta: us parlo del “Help! Ayúdame!” d’un tal Tony Ronald.
D’acord. És una cançó que tothom coneix i ningú no suporta. Però la necessito si vull condensar alguns estius de collir peres a ple sol, de curses fins al riu i tornar, de viatges a Lleida amb la furgoneta dels veïns, d’anar al ball dels Campos, de pantalons de pota d’elefant i la camisa descordada fins a mig pit, de cabells incipientment llargs, d’afaitar-me amb la navalla acabada d’esmolar del pare, de cartes a noies que demanaven correspondència a les revistes, d’informacions d’urgència sobre fisiologia femenina, i en Dionisiet que diu: quan tingui tocadiscos aquest serà el primer disc que compraré.
No sé si va tenir tocadiscos, que suposo que sí, ni si va comprar el disc, que suposo que no.
Rememorar aquelles boires baixes del temps requereixen aquesta única banda sonora. Casualitat, suposo, tot i saber que les casualitats no existeixen.
La cançó és del 71. Però en aquella època les cançons duraven quisapló. En realitat es titulava Get me some help. En Tony Ronald, un holandès que en realitat es deia Siegfried Anthonius Den Boer Kramer, la va versionar a uns quants idiomes. Un exitàs. Si no la volies sentir havies d'apagar la ràdio. El tema l’havia escrit en Daniel Vangarde, un compositor francès que en realitat es deia Daniel Bangalter, molt conegut a l’època (¿recordeu el Oh, oh, July dels Fórmula V?).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada