Can you 'sea' the real me? (1980)

Algunes vegades, quan vaig començar a treballar a Blanes, havia fet el trajecte Blanes-Lleida passant exclusivament per la N-II, Diagonal de Barcelona inclòs. Una tortura de trànsit. No només la de Barcelona, també la part del Maresme i del Baix Llobregat. No era ben bé una penitència, però quasi. Dins del meu Seat 123 verd, que no vaig canviar fins que vaig anar a viure a l’Empordà, pocs anys després.

El cas és que en un d’aquests trajectes ja havia previst fer parada a Barcelona, ja que hi havia un cinema una pel·lícula que crec que no va entrar en els circuïts comercials: Quadrophenia, basada en l’òpera rock dels The Who. El disc l’havia sentit un parell d’anys abans (de fet era del 1973), però la pel·lícula (1979) s'havia de veure ja que respectava la banda sonora del disc, i la nova ubicació que em permetia seure davant les onades entre les roques i anar-me preguntant Can you see the real me? Can you? Can you? amb el mateix to que feia servir en Roger Daltrey al disc (mira, el cantant també té nom de peix). De Blanes a Brighton. Plantejaments identitaris que no han aguantat gaire el pas del temps però que sembla que han deixat un batec no apagat del tot. En teoria jo hauria estat dels ròckers, no pas dels mods, però segur que això no té cap mena d'importància.

Potser també hi va ajudar que de cara al bon temps li demanés la Vespa al Joaquín del Jardín de Alá per anar a Tossa. Com si florís una partícula mod que tenia a dins sense saber-ho, amb problemes amb la Guàrdia Civil inclosos. Sense finals melodramàtics.