2002. Era a mitjans d’any. Em va trucar l’Ignasi Roda demanant que repassés un poema meu que ell havia musicat anys abans. Estava enregistrant un disc amb poemes musicats i volia incloure-hi el meu. Tenia dubtes sobre algun vers. El recordava de memòria i no el tenia escrit. Per sort, jo sí recordava el poema i recordava per on parava. Vaja, que sabia on buscar-lo, fet gens habitual. El vaig localitzar i, cofoi i emocionat, el vaig repassar, i vaig respondre a l'Ignasi sobre els dubtes que tenia. Concretament es repetia una mateixa paraula en dos versos i pensava que es tractava d’un error. Doncs, no, no era un error. Era una repetició intencionada. “És clar –va dir–, aquests poetes!” Semblava decebut. Així va quedar la cosa.
I a finals d’any, quan ja s’havia anat fonent el record de la trucada, vaig rebre per correu ordinari un disc doble, i, si buscaves per la m trobaves: Joan Maragall, Miquel Martí i Pol, Càndid Miró, Frederic Mistral, i alguns altres.
Clar que quedaria elegant que us adjuntés alguna altra cançó del disc, però ja podreu entendre que no tinc gaires poemes musicats i encara menys publicats. L’Ignasi va crear el seu propi segell discogràfic “Imion” per a aquella aventura sonora. Crec que ha publicat alguna altra cosa. Però no me n'ha demanat cap altre. Llàstima. Jo que estava disposat a cedir-li els drets de tots els textos que vulgués.
Per cert, el poema connectava amb un moment tot especial al qual ja he fet referència en un altre missatge. Un moment compartit amb en Pep i amb el Fluvià.
Ignasi, si llegeixes això, dues coses: una que gràcies a grapats, i l'altra que ja saps, a disposar…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada