1980 – Sant Genís de Palafolls. Una trobada recent (aquest mateix cap de setmana) amb la Teresa m’ha fet tornar a la casa aquella acarada al Tordera. Revistes Integral pertot. Gent que entrava i sortia. La pineda amb restes d’alzinar. La Teresa, en José Ángel, la Mar, la Pilar... I un servidor fent pràctiques d’amistat, pràctiques de convivència, pràctiques de proïsme, pràctiques de natura, pràctiques de laboralitat, pràctiques de mi mateix.
Un menjador-saleta d’estar a dos nivells. Entre els dos nivells, una llar de foc. Al nivell inferior sofàs i tocadiscos. Músiques aportades per cadascun dels estadants, fixos o passavolants. ¿I jo, quina música hi aportava? Doncs, aquesta que sentiu, entre altra. Amb en Bernat havíem descobert en Roy Harper a través d’una cançó del tercer disc dels LedZep. Hi havia una llarguíssima cançó anomenada The Game. Però entre les preferides hi havia aquesta. La guitarra és d’en David Gilmour (Pink Floyd). Segurament és un dels discos fàcils i entenedors d’en Roy, que ha fet altres coses força més infumables (clar que hi havia qui s’ho fumava tot llavors).
L’esperit de què parla la cançó em torna aquella gent, aquella casa, aquell esperit, aquells fums, aquell jo. Quan una cançó et transporta és que et té agafat, li pertanys. Jo m'hi rendeixo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada