Fa relativament poc temps no tenia gust musical, no tenia preferències justificades, escoltava la música que escolta tothom, la que sona a la ràdio. Imagino que el fet que la gent del meu voltant escoltés exactament el mateix em feia minvar l'interès en descobrir noves alternatives.
Un dia qualsevol, un professor de filosofia, al qual admirava i admiro, em va comentar que anava al concert del que, segons ell, és el millor grup del món, que finalment venien a Barcelona. "Radiohead, els coneixes?", tant sóls vaig poder afirmar que el nom em sonava.
Al cap d'un bon temps, vaig anar a buscar a l'Adrià a casa seva per anar a "pendre algo" al Ruki (costum dels divendres al vespre, en aquella època) i, al entrar, vaig escoltar una música suau i agradable, que em transmetia sensacions que, en aquell moment, encara no podía compendre.
Llavors es va acabar la cançó i va començar a sonar Creep. En tan sóls escoltar-ne l'inici em va atrapar, em vaig quedar muda, cega, i sorda per tots aquells sóns que no provinguessin de la mini-cadena.
Suposo que va ser per veure'm en aquell estat (i perquè ignorava el que m'estava dient) que l'Adrià em va preguntar extranyadament "Radiohead, els coneixes?".
Crec que aquell va ser el primer moment en què vaig experimentar de què és capaç la música, i des de llavors no he parat de descobrir les mil sensacions que pot provocar una cançó o una melodia.
Genial Gini!
ResponEliminaBenvinguda al bloc, desitjo que ens regalis moltes d'aquestes cançons que ens alteren les sensacions i els sentiments.
La propera aquella que diu: "hay tanto idiota ahí fuera...", jaja!
Hola Ginesta.
ResponEliminaNo coneixia la cançó i amb prou feines coneixia el grup. Gràcies per descobrir-lo.
I em sumo al comentari d'en Palermo. Benvinguda. Així sé alguna cosa més de la meva filla però amb música de fons. Està bé, és guai (perdó per fer servir expressions neanderthals).
Records a tots els autors del bloc. I gràcies per deixar que els avis també s'expliquin una miqueta, pobrets ells, sempre amb les seves batalletes...