El 1999 feia més d'un any que m’havia separat, el mateix temps que havia aparegut un dels discos que més m’han agradat, Ray of Light, de la Madonna. No em declaro fan d’aquesta dama, però considero que aquest disc me’n va canviar la imatge, la d'ella, la de la seva música, i la de la música electrònica (o amb elements electrònics) en general. Sentint-lo –i me l’he sentit milers de cops– no tenia la sensació d’un treball de patchwork sinó d’un tapís monumental i ben lligat. Potser per la separació i la consegüent preocupació pels fills i altres afectats, les lletres i el to de moltes de les músiques de Ray of Light, se’m van fer especialment properes i oportunes.
El disc de què us parlo va tenir molta repercussió mediàtica i durant més d’un any en van anar apareixent diferents senzills, a la ràdio o en videoclips, i cadascun s’agraïa. No sé si recordareu Frozen, Ray of Light, Drowned World/Substitute for Love, The Power of Good-Bye, Little Star, Nothing Really Matters. Així i tot, em decideixo per compartir amb vosaltres una que no va tenir tant de ressò: Sky Fits Heaven.
Aquell any jo era un home darrere un volant, amunt i avall. En aquells trajectes el disc de la Madonna es va fer ineludible, i la cançó que us poso, indicadíssima.
El disc de què us parlo va tenir molta repercussió mediàtica i durant més d’un any en van anar apareixent diferents senzills, a la ràdio o en videoclips, i cadascun s’agraïa. No sé si recordareu Frozen, Ray of Light, Drowned World/Substitute for Love, The Power of Good-Bye, Little Star, Nothing Really Matters. Així i tot, em decideixo per compartir amb vosaltres una que no va tenir tant de ressò: Sky Fits Heaven.
Aquell any jo era un home darrere un volant, amunt i avall. En aquells trajectes el disc de la Madonna es va fer ineludible, i la cançó que us poso, indicadíssima.
La Madonna mai m'ha despertat especial sentiment de simpatia, considero que, a hores d'ara, algú ja li hauria d'haver dit aquella famosa i sabia frase que diu que "una retirada a temps és una victòria".
ResponEliminaNo escolto la veu d'aquesta dona més que quan vaig en algún cotxe la ràdio del qual no està sota el meu domini, i no puc canviar-la. El que acostumo a fer en aquestes situacions és desconnectar inconscientment el fil conductor que comunica les orelles amb el cervell, i desviar la ment.
La qüestió és que al escoltar aquesta cançó l'he reconegut de seguida, i me n'han vingut al cap algunes més, també cantades per la Madonna. Resulta que en aquell moment no desconectava la ment de la oída, fins i tot seria capaç de cantar-ne la tornada, potser fins i tot m'agradava escoltar-la.
I he de confessar que si tanco els ulls i exprimeixo la part del cervell que conté els records, aquesta cançó em fa sentir dins un cotxe (possiblement fent el recorregut Sant Pere - Escala, o a l'inversa)
Hola Ginesta, estic d'acord amb tu pel que fa a moltes cançons, i no només de la Madonna. Així i tot et convido que et tornis a escoltar el disc sencer, perquè penso que té moltes coses bones tant pel que fa a arranjaments com a lletres.
ResponEliminaGràcies per fer el primer comentari d'aquest bloc.