Va ser el dia de sant Jordi. Érem de colònies. La meva companya d'escola em va regalar un casset (ui, ¿com us ho explicaré jo ara? com una capseta plana de plàstic amb una cinta prima i molt llarga enrotllada a dins impregnada amb un material magnètic capaç d'enregistrar sons que passats per l'aparell adequat es podien sentir amb una certa qualitat si no s'embolicava...) que acabava de ser publicat.
Amb el temps, aquest artista (Juan Perro), aquest disc (La Huella _ Sonora)* i algunes de les cançons que contenia (Obstinado en mi error, El papelito, A la media luna) anirien formant part de la nostra minúscula constel·lació de músiques compartides. Quan dic la "nostra" em refereixo a "quien ella ya sabe" que deien a la ràdio a la secció de discos dedicats.
El casset va passar a millor vida (la tecnologia en general, i l'exemplar concret en particular) i em va caldre aconseguir el CD per tal de continuar gaudint del disc. I dels que vingueren després, alguns de memorables. Només d'esmentar-ho, ja em vénen a la memòria temes d'altres àlbums que també mereixerien ser publicitats en el bloc, o en altres blocs millors. Però finalment us ofereixo El Papelito per la significació especial que va tenir en el seu moment i que no puc compartir-ne els detalls.
Pot semblar una broma de secretàries atrafegades o d'artistes impulsius. També pot ser una metàfora de l'ésser humà del canvi de segle. Ui, la de secrets que hi ha darrere quatre notes musicals ben jugades i d'uns versets com de conya!
* ¿Us hi heu fixat en el doble espai? He respectat el que apareix en el CD! Mai no n'he sabut el perquè, si era un error tipogràfic o tenia alguna intenció. ¿Algú ho sap?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada