Un radar a l'arracada (1973)

Una cançó –Radar Love– que parla de conduir tota la nit i de percepcions extrasensorials. Bé, al 73 no ho sabíem –si més no, jo no en tenia ni idea– però ens agradava el ritme persistent i fluïd. Ens dominava el joc de veus i de guitarres. Un grup –Golden Earring– holandès (o danès o alemany, segons les fonts, que no ho he acabat d’aclarir) que ja portava la pila d’anys llavors i que en va durar una altra pila, que va aconseguir altres èxits, però que no han resistit tan bé l’acció devastadora i simplificadora del temps. ¿Sabeu que d’aquesta cançó n’han fet versions U2, R.E.M., Def Leppard, Santana…? ¿Sabeu que surt com a música de fons en un parell d’episodis dels Simpson?

En aquells temps hi havia gent que en deia rock progressiu. Ja aleshores anàvem bojos amb les etiquetes. Hi havia altres que sortíem a la pista del Praxis, o del Scarlett, i ens posàvem en situació mental (progressiva, suposo) mentre deixàvem que el cos portés el ritme amb la relativa llibertat gestual que es portava a l’època.
Després la música passaria al casset de casa dels pares, al tocadiscos de la casa pròpia, al reproductor de CD del cotxe, a la carpeta de músiques del disc dur, i allà on convingui que toqui en un futur molt més proper del que ens podem posar a pensar-hi. I heus aquí, també, un altre dels temes de carretera per a un cremacomptadors com un servidor.