dilluns, d’abril 13
Un tren desdoblat (1990)
Pat Metheny Group – Still Life (Talking), aparegut el 1987, amb una cançó bandera, Minuano (Six Eight), però a la que vaig quedar atrapat va ser a Last Train Home. El disc sencer el vaig sentir un bon piló de vegades quan el grup de teatre al qual pertanyia, l'Elenc Santperenc, va tenir el poc encert de permetre’m fer de tècnic de so en el muntatge Desdoblaments. Tota la música, abundant a l’espectacle, va sortir del mateix disc, d’aquest.
Deixant de banda l’obra de teatre, la cançó, entre marxosa i nostàlgica, en una combinació de sons i tons irrepetible, amb un títol tan evocador com potent, em va capturar des de la primera audició. És possible que ja l’hagués sentit abans de tenir el disc i que fos per la cançó que l'hagués buscat. És una composició del mateix Pat. D’entre les moltes moltíssimes cançons de fusió jazz d’aquest guitarrista, aquesta és la primera que em ve al cap. Un tema musical que es posa en funcionament a l’inconscient només de pujar al tren, abans, fins i tot, que agafi velocitat. Un tren que encara no sé si he agafat, aquest darrer tren cap a casa. He llegit que evoca el migoest nord-americà. Bé, també deu servir per a evocar les terres de ponent de Catalunya.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada