L’atzar –i un puntet de seny familiar– va fer que m’establís a l’Escala, davant de la placeta de Pekín. De mica en mica he anat sabent coses d’aquest racó del nucli antic. Que el nom li ve del cinema Pekín, malnom del Centre construït per prestació personal (treballant com a xinos), que a la plaça havia nascut i viscut Martí Rouret, i que l'indret havia estat bombardejada el 23 de gener de 1939, per quatre bombarders italians amb base a les Balears.
Moltes bombes van caure al mar; altres es van anar acostant a la placeta, fins a tocar-la de ple, com si aquest fos l’autèntic objectiu. Una quinzena de morts civils –entre els quals una bona colla de mainada– arrodoneixen l’èxit de la ràtzia feixista. Un estudi d’en Lluís Colomeda, us en pot donar diverses dades i versions.
Prop de la placeta també hi viu, a estones, en Tero. I en el seu darrer disc, Fronteres, dedica una cançó al macabre moment històric. L’assassinat indiscriminat –quina magnífica i eficaç estratègia bèl·lica!– vista des d’ulls de nen. Diu en Tero que ell se’n recorda cada 23 de gener. Jo crec que aquells bombarders continuen sobrevolant de tant en tant l’Escala, i vés a saber si no tota Europa o arreu. ¿Què m’ho fa pensar? Potser la sensació, vés a saber si malaltissa, que hi ha una enorme quantitat d’aspirants a aviador com els del 39 corrent pels carrers.
La cançó la vaig sentir per primer cop el 2008 en un concert al MASLE. Ara que ja tinc el disc i el puc sentir tranquil·lament, és un dir, i repetidament, la vull incorporar a aquesta biografia amb banda sonora.
Una cançó nova que ja forma part del patrimoni sonor escalenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada