Oposicions a Slowhand (1979)

1979. L’any de les opos. Acabar el període militar, buscar feina infructuosament, i decidir dedicar-me a intentar la loteria de les oposicions.
Aquell any vaig reprendre tènuament l’amistat amb els Tranquils. Crec que va ser en Boneu qui em va fer còpia del Slowhand. Una meravella darrera l’altra. Cançons que parlen d’algun dels maldecaps que tenia l’Eric amb substàncies que enganxen. I altres cançons d’amor. I és que l’Eric Clapton estava enamorat. Enamorat de la seva dona, la Pattie Boyd, la xicota que havia pispat al seu amic George Harrison. Precisament la Pattie i l’Eric s'havien casat aquell 1979.
Pocs temps després, ja a Tossa, curiosament vaig saber que una cançó anterior de l’Eric, del 1970, la Layla, una princesa persa, representava la seva devoció pel que aleshores era la dona d’altri, la mateixa Pattie.
O sigui, Wonderful Tonight i Layla estan dedicats a la mateixa persona. ¿Què es deu sentir quan has estat la musa de dues fites musicals com aquestes (a més de les que li va dedicar en George Harrison, com la magnífica Something)?
Deixeu-me fer trampa i posar dues cançons en el mateix missatge. Escoltant-les no sabria dir-vos si preferiria inspirar temes com aquests, o que algú me’ls inspirés, i jo ser capaç de traduir-los en quelcom visible, o audible, o llegible, o apreciable d’alguna manera. Com tants, m’hauré d’aguantar i no aconseguir ni una cosa ni l’altra, i aconformar-me amb gaudir del fet que altra gent sí hagi estat capaç de provocar i de composar.