Bé, el disc Undercover era del 83, ja ho sé. Però devia ser per aquella època que devia córrer la cinta pel cotxe, segurament acabada d’arribar d’alguna oferta de cassets del DiscoPlay.
El cas és que aquesta cançó dels Rolling Stones tenia la seva gràcia relativa, era obra d’en Mick que pels començaments dels vuitanta tenia una baralla musical –que no crematística– amb en Keith. Segons aquest darrer, ell només "hi tocava". La lletra parlava de la situació política a Amèrica del Sud. Fins i tot se n’havia fet un vídeo cinematogràfic que, si el trobo, us el posaré al capdavall.
Qui va fer de la cançó una fita personal va ser la Ginesta. Pel que es veu, i explicat per la seva mare, la nit que vam haver de córrer cap a l’hospital perquè la noia tenia pressa per néixer, jo tenia la cinta posada al cotxe i la devia posar per alleugerir l’ambient, vaja, per distreure el personal, o digueu-li com vulgueu. Segons sa mare, fou un suplici allò d’anar fent les respiracions prescrites amb l’Undercover de fons, o per sobre, perquè, segons ella, sonava a tot volum. Pobret nadó! ¿Com no se’n va tornar enrere?
La Ginesta ha recollit la contalla de sa mare i l’ha incorporat al seu univers particular. I de retuc la cançó també pren protagonisme en el meu. Suposo que hi ajuda l’encaix dels elements, el ritme frenètic i tens, el viatge precipitat, la noctunitat, la imminència dels fets, el nerviosisme ambiental, Undercover of the Night.
¿Per què no tindria aquell setembre al cotxe una recopilació de The Mammas and the Pappas?
El cas és que aquesta cançó dels Rolling Stones tenia la seva gràcia relativa, era obra d’en Mick que pels començaments dels vuitanta tenia una baralla musical –que no crematística– amb en Keith. Segons aquest darrer, ell només "hi tocava". La lletra parlava de la situació política a Amèrica del Sud. Fins i tot se n’havia fet un vídeo cinematogràfic que, si el trobo, us el posaré al capdavall.
Qui va fer de la cançó una fita personal va ser la Ginesta. Pel que es veu, i explicat per la seva mare, la nit que vam haver de córrer cap a l’hospital perquè la noia tenia pressa per néixer, jo tenia la cinta posada al cotxe i la devia posar per alleugerir l’ambient, vaja, per distreure el personal, o digueu-li com vulgueu. Segons sa mare, fou un suplici allò d’anar fent les respiracions prescrites amb l’Undercover de fons, o per sobre, perquè, segons ella, sonava a tot volum. Pobret nadó! ¿Com no se’n va tornar enrere?
La Ginesta ha recollit la contalla de sa mare i l’ha incorporat al seu univers particular. I de retuc la cançó també pren protagonisme en el meu. Suposo que hi ajuda l’encaix dels elements, el ritme frenètic i tens, el viatge precipitat, la noctunitat, la imminència dels fets, el nerviosisme ambiental, Undercover of the Night.
¿Per què no tindria aquell setembre al cotxe una recopilació de The Mammas and the Pappas?
La inserció del vídeo de l'Undercover està desactivat del Tutub. Si, així i tot, li voleu donar un cop d'ull, cliqueu aquí: http://www.youtube.com/watch?v=sthRYIB91P8
Qui va fer de la cançó una fita personal va ser la Ginesta. :)
ResponEliminaPer més que ho provés no podría recordar aquell trajecte nocturn que em portava a néixer, però me'l imagino, i m'agrada haver-hi pres part o, fins i tot, haver-ne estat la protagonista, encara que fos del tot inconscientment i inintencionada. "quin món de bojos m'espera allà fora!?" devia pensar el meu mini-cervell buit. De totes maneres, m'alegra que la meva última pre-experiència musical fossin els Rolling (el pòster dels quals està penjat a la meva habitació des d'abans de conèixer l'anècdota) i la banda sonora de la meva imminent entrada en escena fos "undercover".
Potser t'he copiat els gustos musicals instintivament, potser és una simple coincidència o potser és quelcom genètic però en tot cas m'enorgulleix pensar que durant la meva infància (i inclús abans de néixer) ja escoltava la que considero la millor música.
Diuen que "los viejos rockeros nunca mueren" i òstia! jo ja era rockera abans de néixer!
Un petò papa!
Si n'hagués estat conscient, la de música que m'hauria afartat d'escoltar perquè vosaltres, en Josep-Esteve i tu, l'haguéssiu sentit abans de néixer. Segur que alguna cosa hi influeix.
ResponEliminaUn petó.