El Timbaler Txecoslovac (1965)

1965. Anava amb bicicleta a estudi cada dia, al Clot de les Monges, a cal García. No sé si queda ningú a Lleida que recordi el lloc. Lleida en aquella època era en blanc i negre. Com la tele. Com la música. Com jo.
No feia gaire que teníem un televisor a casa. Dos canals. Programes que s’eternitzaven un any i un altre. Tradicions imposades. Entre les quals el Concierto de Nochebuena. El règim franquista tenia un artista propi, o adoptat, o digues-li com vulguis. Es deia Raphael. Encara se'n diu. Era dels pocs que tenien permís per perpetrar determinades modernitats. Una era la ph del nom. Una altra era cantar un villancico d’origen comunista: El Tamborilero. Una mica més i fa el Timbaler del Bruc per error. Però no. El Timbaler en qüestió era una cançó txeca que s’havia traduït alegrement a l’anglès als anys 40 després de la Segona Guerra Mundial, i que s’havia fet popular a tot Europa als anys 50 i, seguint la lògica temporal, havia arribat a les espanyes als anys 60. La versió televisiva que teniu dalt del missatge és del 69.
Crec que en Raphael en cantava moltes en aquella època, tenia tot el suport que podia necessitar i una televisió al seu servei, però jo només en recordo aquesta.
Un servidor no és gaire nadalenc i és força reticent a repescar segons què. Però si en ple segle XXI encara sóc capaç de recordar alguna estrofa del Tamborilero en versió raphaeliana, és perquè, segurament, sense aquesta cançó, i les mancances que li feien de context, jo no seria el mateix.