A casa hi tenim un reproductor de cassette (ara reconvertit en reproductor, també, de CD’s) que es pot escoltar en totes les habitacions de la casa, a través d’un altaveu que hi ha al sostre de cadascuna. De petita, el papa sempre hi posava la seva música i l’encenia a les habitacions del pis de dalt. En tinc un lleu record durant els meus banys amb en Josep. No puc recordar exactament quins grups o cantants hi solien sonar, però estic convençuda, i de fet sé, que entre ells hi havia en Bruce. D’aquesta manera corria jo, quan era un nap-buf, taral·larejant les seves cançons, mentre els altres nens taral·larejaven les del club súper 3.
Així doncs, aquest bon home es mereix el meu respecte ja només pel fet d’haver estat present a la meva vida més que qualsevol altre yanki hagut i per haver. D’altra banda, però, també es mereix el meu fidel i infinit respecte per cançons com “The River”. Una de les poques cançons que no puc saber quan la vaig descobrir, ja que, fins allà on m’arriba la memòria, sempre l’he conegut, n’he taral·larejat el ritme i n’he sabut la lletra. I per ser, també, una de les poques cançons que s’acosta a la perfecció.
http://www.goear.com/listenwin.php?v=8818ca0
Aquest és un disc (i especialment una cançó) que a mi em torna a Tossa, potser perquè a Tossa em tornava al riu de la meva infantesa, allà a Lleida. Ja veus quant de camí amb només unes notes, començant pel Segre i acabant a la banyera amb en Josep Esteve. Música d'aigua. Malenconia pura.
ResponElimina