I encara corre (1982)

De vegades la música porta imatges incorporades per sempre més. S’enganxen. Es fonen. És difícil d’explicar com cada element entra dins l’altre i torna a si mateix justament a través de l’altre. Fins i tot es dóna el cas de músiques que normalment no em cridarien gaire l’atenció, que de cop i volta entren en el sac dels inoblidables i imprescindibles. En Vangelis és un d’aquests, fins i tot quan es feia dir Vangelis Papathanassiou i amb el seu cosí Demis Roussos tenia un grup que s’anomenava Aphrodite’s Child, o quan va començar a fer músiques hipnoecologistes com Apocalypse des Animaux. Res de bo. Havia intentat adormir-me amb els seus discos i no ho aconseguia, acabava insomne i ple de mala llet. Vangelis quedava descartat. Encara que fes cançonetes guanyadores d’un òscar com els Charriots of fire.
Però, patam. Vaig a veure Blade runner, i s’esdevé la revolta. Per la història (d’en Philip K. Dick, un dia n’hauré de buscar les obres completes), per la direcció del film (d’en Ridley Scott, que no ha fet cap altra pel·lícula de la categoria d’aquesta, no, no, ni Gladiator), per l’actor Harrison Ford (jove i antiheroi, es veu que totalment empipat amb el director), per l’actriu Sean Young (magnífica, i mai més), per la humida ambientació (inspirada en l’autor de còmics Moebius), i finalment per la música. Vangelis i la seva oportunitat.
Un dels moments musicalment significatius és l’escena que en podríem dir d’amor. Els sintetitzadors d’en Vangelis i el saxo del jazzista Dick Morrissey. És la que us deixo com a degustació. A través del Tutub en trobareu més. A través del Goear també.
Vaig veure la pel·lícula a Girona, ho recordo. Hi vaig tornar al cap de pocs dies, amb en Pep que no en va sortir gaire entusiasmat, també ho recordo. I l’he tornat a veure uns quants cops en DVD, i cada cop em sembla descobrir-hi quelcom que no he vist les anteriors vegades. Deu ser que, en realitat, no me’n recordo tan bé com dic.
Una pel·lícula de ciència-ficció per acabar donant voltes a l’existència, a la realitat, a les emocions... Uff, va dir ell.