El disc enregistrat en directe es va publicar el 1963. Lo Quim el devia comprar potser el 1964. Lo Quim tenia molta sort. Li donaven paga setmanal, i, suposo que seguint criteri dels Germans Maristes, que llibertat no és el mateix que llibertinatge, i que cal educar en responsabilitat, els seus pares li deixaven opció a comprar voluntàriament un producte cultural al mes, o bé un disc (el que ell volgués) o un llibre (els còmics de l’Àstèrix també s’hi valien).
Aquest disc va ser dels primers a comprar-se, crec, perquè em sembla recordar el disc acompanyat de la perorata de la llibertat adquisitiva acabada d’estrenar. En tot cas, dubto si era aquest exactament o bé el disc octogonal dels Rolling Stones. Increïble! Una carpeta octogonal. Al·lucinant! Una cançó que dura tota una cara del disc (d’un LP!)
La cançó que durava tota la cara del disc era la que donava títol al disc d’en Johnny Rivers, o sigui: John Lee Hooker. Ara bé, no sé si per influència de la meva cosina o vés a saber per què, em ve sempre el Sunny, la cançó del Bobby Hebb. Sunny, yesterday my life was filled with rain. Sunny, you smiled at me and really eased the pain. Ostres, tu, què fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada