Doncs bé, les vegades que havia anat a Cervera m’havien aportat moltes coses: la possibilitat de gaudir de la piscina, d’enamorar-me amb impúdica lleugeresa d’algunes veïnes, d’anar als actes de festa major amb llibertat desacostumada...
Culturalment hi havia també alguns elements: el paisatge de la Segarra, l’edifici de la universitat, la història desmentida del port de mar, i la devoció per un rei que ni m’anava ni em venia, un tal Felipe V.
Mica a mica vaig anar trobant peces d’un trencaclosques que tampoc no em feia perdre el son. Qui era aquell magnànim Felipe V, la raó de l’existència de la universitat, la rancúnia popular reconvertida en una contalla menyspreadora...
La pista bona em va venir a través d’un grup que es deia Coses. Els vaig veure un parell de cops. Encara conservo un cartell de la seva actuació en un poblet a tocar de Lleida. A partir del seu descobriment, vaig anar aconseguint alguns dels seus discos. Concretament, tres: Via Fora! (1976), Ara és demà (1977) i Perquè no s’apagui l’aire (1978). No sé si en van fer cap més.
El del mig, el titulat Ara és demà, és on apareix Goigs en llaor de Felip V (inventor del número 100), i també altres de prou interessants com El faroner, musicant el poema de Miquel Desclot dedicat al faroner del cap de Creus, espai que molt després hauria de conèixer.
Coses ens va explicar moltes coses en el moment exacte. Part de la informació es perdia però quedava surant enlaire, fins que de mica en mica va anar sedimentant amb discreció. La música, els jocs de veus, els arranjaments, potser han quedat superats pel temps, però l’equip format per Jordi Fàbregas, Miquel Estrada i Ton Rulló van deixar anar més pol·len del que potser tenen constància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada