Al darrere d'Immigrant Song (1971)

Lo Gual tenia els tres LP dels Led Zeppelin. Fantàstic. Però a la màquina de discos hi havia un disc senzill que a la segona cara hi apareixia una cançó que no era a cap LP. Hey, hey, what can I do? Concretament a la sala de màquines (sí, aquelles del milió, les pinball) de la pujada Santa Marta hi era. Doncs cap problema. Es posen piles al cassette, es posa moneda a la jukebox, i s’enregistra.
Recordo el dia. Vaig dubtar on posar el micro perquè la màquina dels discos era estèreo i tenia un bafle a cada banda. Vaig triar a l’atzar. Per un moment vaig pensar d’enregistrar-la dues vegades, una a cada bafle. Així que va començar a sonar la música i jo ja tenia el micro enganxat a l’altaveu, es va acostar ràpidament l’encarregat del local. “Ja hi som.” vaig pensar, “ara em dirà que això no es pot fer i l’invent a prendre pel sac.” Però no, curiosament es va posar al costat impedint que els curiosos fessin soroll i m’espatllessin la gravació.
Vaig donar-li les gràcies descartant de tornar-la a gravar de l’altra banda. I encara abans de marxar em va fer comprovar si s’havia enregistrat bé.
Doncs sí. Sí que va quedar bé, perquè vaig escoltar aquella cançó centenars de vegades gràcies al cassette. Al final tot s’acaba trobant, amb una certa decepció, no cal dir-ho. No m’hagués pas sabut greu que la cançó no es publiqués mai, i, fins i tot, que haguessin desaparegut totes les còpies d’aquell single de la sala de màquines.