dijous, de juliol 15

Càlcul mercantil (1963)



1963 – Cal Tussinaire s’havia quedat petit. Ara em tocava anar al davant de l’estació, a cal Catellví. Anava amb bicicleta al matí, tornava amb bicicleta a dinar, tornava a anar amb bicicleta a la tarda, i tornava a tornar amb bicicleta al vespre. Deixava (ai, perdó, dixaa) la bicicleta en un pati del bar La Punyalada.

Al repàs nou, com que se’m donaven bé els números, vaig començar a fer
Cálculo Mercantil, i ja em veia a venir (ai, perdó, a vindre) un llibrot més gros que es deia Teneduría de Libros.
¿M’agradava? No ho recordo. L’escola no era un lloc per gaudir (ai, perdó, per
disfrutar) però no hi patia tampoc gaire. Hi havia un piló de coses que no entenia, però em fa l’efecte que no devia pas ser l’únic. De tant en tant et queia una bronca o un mastegot i feines a saber per què.

Sembla que havia après de llegir (ai, perdó, de
lligir) força ràpid, i que allò de fer números tampoc no se’m donava malament. Les taules de multiplicar no eren res de l’altre món. Com deia un tal Maginet Pelacanyes que sortia a la ràdio, era cosa de fer-ho cantant. Si en Maginet o jo haguéssim sabut el que eren les calculadores! Si ho hagués sabut el mestre! Si ho hagués sabut l’autor del Cálculo Mercantil!

En Maginet sortia a la ràdio, com ja us he dit, i feia riure. Els presentadors que practicaven un analfabetisme català voluntari, l’anomenaven “
Machinet Pelacañas”. Tenia un disc que de vegades posaven sencer que es deia La trastada de Maginet. L’autor era un locutor de ràdio Tarragona –el señor Tarrasa– que en el disc feia d’ell mateix i de Maginet. No cal que us digui que tot això ho he esbrinat ara. Per aquell llavors (ai, perdó, allavòrens) ja en feia prou a escoltar, riure i ajupir el cap, que mai no sabies quan te’n podia caure alguna.

El tros més conegut, i el que jo recordava, és la primera part, la de la taula del 7. I és que el set sempre ha estat un número màgic però complicat; traïdor, fins i tot. Aleshores en dèiem un número
primo, i tothom sap que com més cosins més endins.
Bé, vam sobreviure, ¿no?



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada