Pedro Navaja era un bon element. A finals dels 70 i a començaments dels 80 l’Orquestra Plateria el va posar de moda a totes les ballades de festes majors, menors i eventuals. La van enregistrar en disc el 1979. L’Orquestra Plateria que s’havia format el 75 per a fer un únic concert (a la Sala Zeleste, al carrer Argenteria, llavors anomenat carrer Plateria), va aconseguir prou èxit i fama com per continuar en actiu el 2010 i com per fer servir també el nom de Orquesta Platería per a les seves actuacions fora del gueto català.
Doncs el Pedro Navaja explicava una història que tot i moderna venia de lluny. Bertolt Brecht havia fet la lletra de la cançó Mack The Knife, (¿No us sona allò de Macky Navaja?), amb música d’en Kurt Weill. Segur que l’heu sentit. Fins i tot en Robbie Williams n’ha tret una versió. Doncs, aquesta inspiraria en Rubén Blades per fer 1978 Pedro Navaja, inclòs en el seu disc Siembra, i que després li va donar una continuació titulada Sorpresas.
A part del dramón d’història negra que explica la cançó, aquesta tenia l’afegitó d’algunes frases fetes al final que funcionaven com a improvisada col·lecció de morals i lliçons populars. Els de l’Orquestra Plateria en variaven algunes de les que en Rubén Blades hi va posar, amb omissions i afegitons.
El disc de la Plateria el va tenir pràcticament tothom. Em sembla que va ser la Caixa que el regalava un Nadal o en fer una imposició o per anar a preguntar l’hora.
La cançó va ben servir per a aprendre a ballar en parella i riure, per a ballar en colla i riure, per a fer play-backs escenificats tot provant de no riure, música socorreguda per a concerts improvisats, a la vora del foc o a la vora d’on fos. Un referent imprescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada