1977. Poso aquest any com en podria posar qualsevol altre. Magna Carta és una música que vaig començar a escoltar en alguna època –com qui diu sense adonar-me’n– i que devia d’anar deixant d’escoltar de la mateixa manera.
Crec que tenia aquest disc que us poso, el Lord of the Ages, i també un altre d’anterior, el Seasons. No devien ser discos que escoltaria amb bogeria, amb necessitat física de sentir, però que sí que devien d’anar sonant de tant en tant, intermitentment, deixant anar el seu pòsit, o la seva llavor, imperceptiblement.
I com em passa alguna que altra vegada, el nom m’ha vingut per atzar, i la primera cançó m’ha fet pensar en la segona, passant de l’Easy if you try al Give Me No Goodbye, i al final t’adones de les vegades que vas arribar a escoltar aquells discos, de postadolescent a Lleida, o fent de guerrer de l’antifaç per les terres de Lleó, o buscant-me la vida per Blanes i Tossa i Sant Miquel de Fluvià.
La cançó del Lord of the Ages és del 73, però em suposo que l’acostament definitiu a aquest tipus de música em va venir uns anys després. En aquell disc també hi havia el Father John, que és possible que us soni. I el Wish it Was. Totes compostes pel Chris Simpson. Una màquina (de vapor). I una portada obra d’en Roger Dean, que... tela.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada