Himnes per sortir corrents (1975)

A començaments del 75 jo tenia 18 anys però encara no podia votar. Com que no ho havia fet mai, tampoc no ho trobava a faltar. Però...


Va ser en un concert als “Pagesos”, una sala de Lleida que va fer de teatre, sala de ball i altres coses amb més o menys encert durant molts anys, a tocar del Clot de les Granotes. I podria ser que encara existís a hores d'ara.


Doncs en aquell concert hi actuaven en Joan Isaac i en Lluís Llach. Encara no es coneixien; no entre ells, sinó entre la gent, entre molts de nosaltres. O se’n coneixien algunes cosetes, una mica barrejades i molt distorsionades. Només us diré que mentre actuava en Joan Isaac alguns li demanaven que cantés L’estaca, i ell s’entestava a anar cantant Però no em robareu la força. I els que no sabíem què era l’estaca, intuíem que devia ser l’hòstia, de cap manera se’ns havia de notar que no sabíem què era.


Evidentment recordo aquestes cosetes, més que no pas la major part de les cançons. Quan després, en el concert, va sortir en Llach ja tots vam tenir clar qui era qui. I vam adjudicar la cançó a qui pertocava. Estàvem actius, escoltant, i a punt per si calia sortir corrents i rebre alguna garrotada.


Pocs anys després vaig anar a veure en Llach al Principal, però aleshores jo ja dominava el tema i sabia tot el que calia saber, era un convers amb tots els ets i uts. I no calia estar preparat per sortir a corre-cuita. Va ser en aquell segon concert multitudinari que va estrenar mundialment la cançó Laura, I ja s’havia inventat el Viatge a Itaca i tots ens omplíem la boca amb Kavafis.


Però en l’altre primer concert encara teníem la boca buida. Sabíem coses però la major part no sabíem que les sabíem. Tot semblava nou. Acabat de destapar. Érem molta gent i tots amb necessitat d’aprendre. Ens calia aprendre a ser catalans. Per sort vam tenir bons mestres.


Crec que el primer disc que vaig tenir del Joan Isaac (a Lleida no dèiem “d’en” sinó “del” i, si per algun motiu fèiem pausa després de “de” calia continuar amb “lo Joan”)... Bé, això, que el primer disc del Joan a entrar a casa va ser Viure. I segurament el primer disc del Llach que vaig tenir devia ser el Viatge a Ítaca. Me’ls devia escoltar milers de vegades. Permeteu-me, però que reculi als precedents: en honor a aquell concert us en poso els dos himnes activistes.

Ai, las: no he pogut trobar enlloc el Però no em robareu la força. Seguiré buscant!